MedCat

Germà, Pere (fl. Barcelona, 1372 – 1400)

Categoria social i professional

físic - mestre - metge

Activitat professional

Privada

Tipus de formació

Universitària

Graus universitaris

Batxiller en medicina, 1386
Mestre en medicina, 1400

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona

Comentaris

Metge (físic), ciutadà de Barcelona. El 1386 afirmà ésser batxiller en medicina per la Universitat de Montpeller, i en un document de 1400 és anomenat mestre en medicina. Hereu (potser fill) del metge de Barcelona Arnau Germà (fl. 1351 – 1386/1398). El 1386 fou acusat pel veguer de Barcelona d'exercir la medicina sense haver-la estudiat en una universitat durant tres anys, haver-ne estat examinat i tenir-ne els llibres ordinaris (constitució de Montsó de 1363), però apel·là al rei i aquest, a la vista de bons informes dels experts, li concedí la llicència (Torre & Rubió 1971). Durant els anys 1390-1395 fou un dels comissionats per Joan I el Caçador (1350 – 1396) per reclamar els deutes dels jueus i els conversos de Barcelona (fons D. Nirenberg). Devia ser amic de l'apotecari Bartomeu Querol, perquè feu de testimoni al seu testament de 1384 —al costat dels metges Francesc de Granollacs (fl. 1384 – 1422) i el convers Lluís de Jonqueres— (Ferragud 2005), i també de l'apotecari Pere Terrassa (fl. 1367 – 1402), amb el qual decidí compartir sepultura al claustre de la catedral de Barcelona, amb els senyals heràldics d'un i altre, com consta al testament de l'apotecari, de 1398. El 1396 fou un dels marmessors testamentaris de Francesca, muller d'aquest últim apotecari. Tingué una filla, Constança, afavorida, com el seu pare, al testament de l'esmentada Francesca (Vela 2007). El 1400 tenia embargats els 110 sous que Arnau Germà havia llegat a alguns estudiants del monestir de Santa Maria del Carmel (Barcelona) en el seu testament (Torre & Rubió 1971). Ell o Arnau Germà és el «mestre Germà» esmentat a Bernat Metge, De vostra salut he desig (Medecina), de 1396 (Olivar 1920-1922; Olivar 1927; Riquer 1959; Badia & Lamuela 1975). — Formes antigues del nom: «Petrus Germani» (llatí), «Pere Germà» (català).

Bibliografia

Olivar i Daydí (1920-1922 [=1925]), "Un nou manuscrit d'obres de ...", p. 370 (Medecina) (només considera A. Germà)
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., p. 55 (Medecina) (només considera A. Germà)
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *129 (Medecina) ("mestre Germá")
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 40 (Arnau o Pere Germà a la Medecina), 47 i 99, doc. 65 (llegat)
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, p. ***
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 195 i 225
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 351 i 403; vol. 2, pp. 529 (doc. 34), 532 (doc. 37), 668 i 670

Beneficiari precedent als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1926, f. 59rv – Comissió, Reial – 26 febrer 1395

Comissari als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1926, f. 59rv – Comissió, Reial – 26 febrer 1395
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2059, f. 39r – Comissió, Reial – 18 octubre 1394

Testimoni als documents

Vic - AMVI – Pergamins, núm. 233, s. f. – Vària, Notarial – 30 gener 1381

Lluís Cifuentes; Gemma Escribà Bonastre