MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom43 (07 / April / 2025)

Torre, Alfonso de la (Burgos?, s. XV primer quart – Navarra?, c. 1460)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2020-02-26
Categoria social i professional
batxiller - convers - poeta - teòleg
Comentaris
Escriptor i poeta castellà. Batxiller en teologia. Tot i que se li ha atribuït un origen aragonès (a causa d'una anàlisi lingüística desenfocada d'alguns manuscrits), va néixer més probablement a Burgos o al seu bisbat durant el primer quart del segle XV. Es va formar en teologia a Salamanca (se l'identifica amb el batxiller en teologia homònim que va ingressar al Colegio de San Bartolomé de Salamanca en l'any 1437). Vers 1445, essent oposat a Àlvaro de Luna, es va exiliar a Navarra quan aquest va triomfar a Castella a la batalla d'Olmedo d'aquell any. A la cort de Navarra va obtenir el càrrec de batxiller en teologia de la casa del príncep Carles de Viana (1421 – 1461), a les ordres de Joan de Beaumont (m. 1487), preceptor d'aquest. A instàncies del preceptor, va escriure l'enciclopèdia al·legòrica Visión deleitable (c. 1445-1453). A causa d'algunes fonts hebrees emprades en aquesta obra, tradicionalment se'l té per convers de jueu, però no n'hi ha proves. També és autor d'una desena de poemes amorosos i de dos poemes didàctics, tots escrits en castellà durant la seva estada a Navarra.
Bibliografia
Salinas Espinosa (1993), "La formación de un bachiller en ..."
Salinas Espinosa (1999), "Boletín bibliográfico de ..."
Enllaços
GEC
DBE (RAH)
Wikipedia ES
Variants del nom
Torre, Batxiller de la

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).