MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4299 (22 / November / 2024)

Campgalí, Berenguer de (fl. 1388 – Saragossa, 1402)

Creació de la fitxa: 2021-03-11
Darrera modificació: 2023-08-23
Categoria social i professional
físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Martí I l'Humà
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (físic). Fou metge del rei Martí I l'Humà (1356 – 1410). L'any 1388 el consell de Tarragona acordà negociar un contracte amb ell, ja que la ciutat mancava de bons metges. L'any següent atengué en la seua malaltia el notari Pedro López (1389), a la ciutat de Saragossa. — Formes antigues del nom: «Berenguer de Campgalí» (català).
Beneficiari als documents
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – 9/3-4, vol. 1389, f. 156v – Àpoca, Notarial – 29 maig 1389
Tarragona - AHCT – Liber consulatus Tarracone, Sig. top.: 11, f. 15r – Acord, Municipal – 19 desembre 1388
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2134, f. 42rv – Manament, Revocació, Reial – 16 juny 1402
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2134, ff. 84v-85r – Comissió, Investigació judicial, Reial – 1 setembre 1402

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).