MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4270 (22 / November / 2024)

Astruc Bonjuhà Baró (fl. 1400 – 1417)

Creació de la fitxa: 2021-03-04
Darrera modificació: 2022-03-08
Categoria social i professional
físic - jueu - metge municipal
Activitat professional
Patró: Municipi - Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Manresa - Perpinyà - Reus - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) - Tarragona - Valls
Comentaris
Metge (físic) jueu, oriünd de Manresa. Va viure a Perpinyà, on fou examinat per metges de la vila i obtingué llicència per exercir-hi la medicina. Fou contractat com a metge municipal a Sant Feliu de Guíxols durant els anys 1399-1403. El 1400 el rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) li atorgà una nova llicència vàlida per a tota la Corona d'Aragó a excepció de la ciutat de Lleida. El 1403 vivia a Tarragona, on fou contractat per la ciutat. El 1405 obtingué permís per absentar-se i anar a estudiar medicina en llatí durant tres mesos de l'hivern cada any, deixant el seu pare, també físic (el nom del qual no s'esmenta), com a substitut. Al tornar, el municipi li mantingué el contracte fins 1409 (Sánchez Real 1975). En aquest any, decidí traslladar-se a Valls, també contractat per la vila, on consta com a tal almenys fins 1411 (Secall 1980, 1983), i probablement més ençà. Deu ser el mateix (Astruc Bonjuhà) que el 1417 contractà un dia setmanal de visita a Reus (Morera 1897-1967; Cardoner 1973, segons els llibres d'actes de la ciutat de Tarragona, cosa que suggereix que en aquesta data, si no és errònia, devia tornar a tenir contracte a la ciutat). — Formes antigues del nom: «Astruc Bonjuhà Baró», «Astruc Baró», «Astruc Bonjuhà» (català). — Nota: Secall (1980, 1983) pensà que eren persones diferents (tesi que es recull a Cardoner-Danon), però els documents de Tarragona són clars.
Bibliografia
Morera i Llauradó (1897-1967), Tarragona cristiana: historia del ..., vol. 2, p. 903 ("Astruch Bonjua")
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 100 i 273 ("Astruc Baró" i "Astruc Bonjua")
Sánchez Real (1975), "Los médicos de Tarragona ...", pp. 45-46 ("Astruch Bonjuha Baró" i "Astruch Baró")
Secall i Güell (1980), Els jueus de Valls i la seva ..., pp. 168-169 ("Astruch Baro")
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., p. 485 ("mestre Astruch Baro")
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Astruch Baró' i 'Astruch Bonjuhà Baró'
Planas (2014), "Vist per l'època medieval: els ...", p. 19 ("Astruc Bonjuà Baron")
Variants del nom
Astruc Baró
Astruc Bonjuhà
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2173, ff. 128v-129r – Llicència, Reial – 25 juliol 1400

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).