MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4260 (22 / November / 2024)

Ofegat, Berenguer d' (fl. 1261 – 1297)

Creació de la fitxa: 2021-03-02
Darrera modificació: 2021-03-15
Categoria social i professional
cavaller - familiar/domèstic - noble
Comentaris
Noble (cavaller). Fill del cavaller Pere d'Ofegat, del seguici de l'infant Pere, el futur Pere II el Gran (1240 – 1285). Com el seu pare, acompanyà Pere com a infant i com a rei; tots dos, per exemple, anaren amb ell a l'extrevista amb Alfons X de Castella-Lleó (1221 – 1284) a Toledo el 1269. Participà en l'expedició a Alcoll i a Sicília de 1282. Aquell mateix any fou un dels quaranta cavallers que, per la banda de Pere el Gran, garantiren les condicions del Desafiament de Bordeus amb Carles I de Nàpols (1226 – 1285). El 1297 consta com a fill de Pere d'Ofegat en una acta sobre unes cases que posseïen a Lleida. Probablement, era senyor del castell de l'Ofegat (Tàrrega, Urgell). — Formes antigues del nom: «Berengueronus de Offegato» (llatí), «Berenguer d'Ofegat» (català).
Bibliografia
Carini - Silvestri (1882-1892), De rebus Regni Siciliae ..., p. 687 (Berengarius de Offigato)
Miret i Sans (1918), Itinerari de Jaume I el ..., pp. 315, 407 i 440
Desclot (1949-1950), Crònica, vol. 3, p. 134 (cap. 100)
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Ofegat, Berenguer d''
Burns (1985-2007), Diplomatarium of the crusader ..., vol. 3, p. 576, doc. 998
Soldevila (1995), Pere el Gran, vol. 1, pp. 249, 291-292, i vol. 2, pp. 9, 90-91 (apèndix 1, doc. 68)
Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., p. 208 (cap. 100)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 52, f. 23r – Manament, Reial – 1 març 1282
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 53, f. 5v – Manament, Reial – 16 setembre 1282

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).