MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom422 (06 / October / 2024)

Alcanyís, Pere (m. Xàtiva, 1479)

Creació de la fitxa: 2007-08-23
Darrera modificació: 2021-02-10
Categoria social i professional
físic - mestre - metge - poeta
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: Xàtiva
Comentaris
Metge (físic), de Xàtiva. Molt probablement, era parent de Lluís Alcanyís (c. 1440 – 1506). Com aquest i com Jaume Roig (m. 1478), participà en el certamen poètic de València de 1474 (Trobes en llaors de la Verge Maria). En l'edició d'aquest certamen consta com a «mestre Pere Alcanyiç, metge, de Xàtiva». Devia morir poc després de celebrar-se aquest certamen. El 30/09/1479 la seva esposa ja consta com a vídua en la cancel·lació d'un censal d'un llaurador de Canals (Costera).
Bibliografia
Martí Grajales (1927), Ensayo de un diccionario ..., s. v. 'Pedro Alcañiz'
Ferrando Francés (1983), Els certàmens poètics ...
Ferragud Domingo (2009), "La trista història del metge ..."
Ferragud (2019), Una ciutat medieval en cerca de ..., p. 135
Aparisi Romero (2020), "Nuevas aportaciones sobre la vida ...", pp. 11, 13 i 21
Identificació del poeta
Català: RAO 3
Impresos amb obres de l'autor
[s.l., s.n.], 11 febrer 1474 – [Trobes e llaors de la verge Maria]

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).