MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4195 (28 / abril / 2024)

Garleny, Bartomeu de (fl. València, 1281)

Creació de la fitxa: 2021-02-19
Darrera modificació: 2021-02-20
Categoria social i professional
físic - mestre
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic). El 1281, essent metge del bisbe de València Jaspert de Botonac (m. 1288), conseller de Pere II el Gran (1240 – 1285), el monarca l'alliberà del pagament de tots els tributs reials i obligacions, civils i militars, a instància del seu patró. En aquest document li és aplicat el tractament de "mestre". Se'n deconeix l'origen. El bisbe era rossellonès i abans de ser titular de la seu episcopal valenciana havia ostentat càrrecs a la de Girona. — Formes antigues del nom: «Bartholomeus de Garleyno».
Bibliografia
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 471
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 44, f. 206v – Concessió, Reial – 13 desembre 1281

Jordi Bossoms

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).