MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4192 (22 / November / 2024)

Trillo, Sancho de (fl. Saragossa, 1362 – c. 1399)

Creació de la fitxa: 2021-02-18
Darrera modificació: 2023-02-09
Categoria social i professional
ciutadà honrat - mercader - notari
Activitat professional
Patró: Papa Benet XIII d'Avinyó
Comentaris
Notari i mercader. Ciutadà de Saragossa, membre de l'oligarquia de la ciutat, on era ciutadà honrat (Mainé 2006; Blasco 2015). Es conserva un inventari dels seus béns efectuat el 1362 a instància d'un creditor, per a embargar-li 1.000 ss jaq. (Blasco 2015). El 1378 comprà una casa a cens (treudo perpetuo) a la parròquia de San Pedro de Saragossa (DARA). Com a mercader, el 1380 pagava el peatge de Tudela de Navarra (Zabalo 1972). El 1384 tenia a cens les rendes del lloc de Colera, pertanyent a la ciutat de Saragossa (Mora 1908). Morí el 1399 o poc abans, essent assistit, en la seva darrera malaltia, pel metge jueu de Saragosa Jucef Almalí (fl. 1392 – 1400), que només aconseguí cobrar els honoraris del tutor dels seus fills, Pere de Foc-encès (m. 1409), després d'haver apel·lat al rei. — Formes antigues del nom: «Sancho de Trillo», «Sancho del Trillo» (aragonès).
Bibliografia
Mora Gaudó (1908), Ordenanzas de la ciudad de ..., p. 302
Zabalo Zabalegui (1972), "Peajes navarros: Tudela (1380)", pp. 109, 116 i 121-122
Mainé Burguete (2006), Ciudadanos honrados de Zaragoza ..., pp. 92-93
Blasco Martínez (2015), "Escribir la fe pública en la ...", pp. 119-120
Enllaços
DARA
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2276, ff. 2v-3r – Sentència, Reial – 3 març 1399

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).