MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4190 (22 / November / 2024)

Condomina, Llucià de (fl. Perpinyà, 1390 – 1410)

Creació de la fitxa: 2021-02-18
Darrera modificació: 2024-10-29
Categoria social i professional
examinador - físic - mestre - metge municipal
Activitat professional
Patró: Municipi
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Calataiud [Calatayud] - Perpinyà
Comentaris
Metge (físic). El 1390, sent mestre en arts i en medicina i metge aconductat per la vila de Perpinyà, hi examinà Samuel Alfaquí (fl. 1396 – 1423). El 1398 el rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) el cridà a Saragossa, juntament amb Honorat de Bonafè (c. 1345 – c. 1414), tots dos metges aconductats a Perpinyà, per ser atès d'una malaltia (Roca 1919). Va ser metge de Violant de Bar (c. 1365 – 1431). En 1410, aquesta va ordenar que li fossen pagats uns deutes per uns jueus de Calataiud. — Formes antigues del nom: «Lucianus de Condomina» (llatí).
Bibliografia
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., p. 174
Contreras Mas (1978-1979), "Legislación frente a la peste en ...", pp. 174 i (notes) 176 (probablement un fill homònim)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2352, f. 33r – Manament, Reial – 15 març 1398

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).