MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4189 (22 / November / 2024)

Montells, Sicard de (fl. Perpinyà, 1383 – 1398)

Creació de la fitxa: 2021-02-18
Darrera modificació: 2024-07-02
Categoria social i professional
examinador - físic - mestre
Activitat professional
Patró: Municipi
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Perpinyà
Comentaris
Metge (físic). En 1383 va demanar que s'alcés un sobreseïment que el rei havia concedit a un matrimoni de Perpinyà, per tal de cobrar uns deutes que aquells tenien amb la seua esposa. En 1388, junt amb el també físic Samuel Hasdai (fl. 1368 - 1405) dictà una sentència arbitral sobre un conflicte d'interessos entre Bonet Bellshom (fl. 1394) i el seu fill Bellshom Bonet. D'aquesta sentència es deriva que Bonet estava obligat a declarar al seu fill l'estat de «totz los libres ebraychs que sien statz scritz de mà del dit Belshom o d'altre e de sa cosina germana del dit Belshom» (Alart 1868). El 1390, sent mestre en arts i en medicina, examinà Samuel Alfaquí (fl. 1396 – 1423), per indicació del comú de Perpinyà, juntament amb els metges Honorat de Bonafè (c. 1345 – c. 1414) i Llucià de Condomina (fl. 1390 – 1410). El mateix any també examinà, junt amb Llucià de Condomina (fl. 1390 – 1410), a David Bonet Bonjorn del Barri, jueu de Perpinyà, habitant de Girona, i el declararen apte per a exercir la medicina (Vidal, 1897). — Formes antigues del nom: «Sicardus de Montellis» (llatí).
Bibliografia
Alart - Brutails (1868-1952), Inventaire-sommaire des Archives ..., p. 220
Vidal (1897), Histoire de la ville de Perpignan ..., p. 285

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).