Sarriera (I), Guillem (fl. Girona, 1268 – 1294)
Creació de la fitxa: 2021-02-17
Darrera modificació: 2021-08-24
- Categoria social i professional
- cirurgià - familiar/domèstic - mestre
- Activitat professional
- Exèrcit-armada-marina - Patró: Rei Alfons II el Liberal - Patró: Rei Pere II el Gran
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - Menorca
Localitats: Albarrasí, setge d' - Girona - Saragossa [Zaragoza]
- Comentaris
- Metge (cirurgià). És el membre més antic que es coneix d'una notable família de cirurgians de Girona que es distingí especialment en el servei a la casa reial i que constitueix un exemple excepcional de promoció social a partir de la pràctica mèdica extrauniversitària. El 1268, "mestre Guillem" ja era al servei de l'infant Pere, després rei Pere II el Gran (1240 – 1285). Aquell any formà part de la seva host a la guerra d'Urgell i el 1269 l'acompanyà en un viatge a la cort de Castella, a Toledo. En aquests anys, a la cort de l'infant, sempre apareix al costat del potser físic Hugolí [mestre] (fl. 1268 – 1277), sovint consignat després que aquest. El 1277, obtingué de Pere, ja rei, un violari de 300 ss b. anuals sobre les rendes reials de Girona en agraïment pels serveis prestats. L'any 1284 acompanyà el monarca al setge d'Albarrasí, per al qual aquest li proporcionà un rossí i on els nobles de la host reial li cediren part del sou pels seus serveis (és el testimoni més antic d'aquest mètode de pagament del cirurgià militar al context catalanoaragonès). Es mantingué al costat del rei durant la invasió francesa de 1285. Serví l'infant Alfons, des d'almenys 1284, i després també com a rei Alfons II el Liberal (1265 – 1291), que li confirmà el violari (1284, 1286). Amb Alfons, anà a la conquesta de Menorca (1286-1287) i a la guerra fronterera amb Castella (1290). Els beneficis obtinguts mercès al patronatge reial li permeteren adquirir rendes a Girona el 1288. Morí el 1294. Era pare de Jaume Sarriera (I) (fl. 1298 – 1310) i oncle (McVaugh 1994; Guilleré 2005) de Berenguer Sarriera (fl. 1298 – 1310), cirurgià de Jaume II el Just (1267 – 1327). Se li coneixen cinc filles: Blanca, Berenguera (casada amb el cirurgià Pere Vicenç (fl. s. XIII)), Brunissenda (casada amb el jurista Berenguer Renall), Agnès i Sibil·la (casada amb Bernat Estruç). — Formes antigues del nom: «Guillelmus de Riaria», «Guillelmus ça Riera» (llatí), «maestre Guillem» (català).
- Bibliografia
- Miret i Sans (1908), "Viatges de l'infant Pere, fill de ...", pp. 178-180
Cardoner i Planas (1944), "Los cirujanos Ça Riera del siglo ...", p. 161 (dubtós, la ref. sembla errònia)
Trenchs (1991), Casa, corte y cancillería de ..., p. 81 (1277 i 1284)
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 39 ("pare de Berenguer"), 455-457, 608 (doc. 7)
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, vol. 2, pp. 278, 367 i 463-464 (arbres genealògics 9a i 9b)
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", p. 213
Soldevila (1995), Pere el Gran, vol. 1, pp. 249, 255, 291 i 292
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 36 ("pare de Berenguer") i [versió en anglès] 164
Guilleré (2005), "Une famille de médecins ...", pp. 678 (família) i 686 (1288)
- Beneficiari als documents
-
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 33, f. 53rv – Tresoreria, Reial – 6 setembre 1268
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg, 34, ff. 64v-65r – Tresoreria, Reial – 13 maig 1269
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 34, ff. 7r-11v – Tresoreria, Reial – 9 desembre 1268
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 40, f. 30v – Concessió, Reial – octubre 1277
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 52, f. 50r – Ordre de pagament, Reial – 7 juliol 1284
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 52, f. 75v – Ordre de pagament, Reial – 18 novembre 1284
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 61, f. 71v – Confirmació, Reial – 17 juny 1284
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 64, f. 154v – Confirmació, Reial – 17 febrer 1286
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 71, f. 157r – Ordre de pagament, Reial – 7 novembre 1284
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 82, f. 165v – Ordre de pagament, Reial – 6 octubre 1290
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 966, f. 135r – Establiment emfitèutic, Reial – 1288 - Esmentat als documents
-
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 89, f. 8r – Manament, Reial – 16 setembre 1294
Lluís Cifuentes |
