MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4171 (28 / abril / 2024)

Shem-Tob ben Isaac Shaprut de Tudela (Tudela, s. XIV-1 – Tarassona, s. XV primer quart)

Creació de la fitxa: 2021-02-16
Darrera modificació: 2021-02-19
Categoria social i professional
filòsof - jueu - metge - talmudista
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Navarra (regne)
Localitats: Tarassona [Tarazona] - Tudela
Comentaris
Talmudista, filòsof i metge jueu de Tudela. Pare de Isaac Saprut (fl. 1413) i Jucef Saprut (fl. 1413), jueus instal·lats a Tarassona. El desembre de 1375 participà en una disputa pública, celebrada a la catedral de Pamplona, amb Pedro de Luna, el futur papa Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423). Poc després, es traslladà a Tarassona. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li atorgà (12/04/1381) llicència per exercir com a metge. Ocupà el càrrec d'adelantat a l'aljama de Tudela i es dedicà al comerç de l'oli, el vi i els draps. A Tarassona va acabar de compondre la seva gran obra (1380-1385) la 'Pedra Probada', tractat polèmic contra els jueus conversos, especialment contra les teories sostingudes per Abner de Burgos. Ibn Shaprut va escriure un comentari al primer llibre del Canon de medicina d'Avicenna titulat com ‘En Kol'.
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2364, f. 172r. – Manament, Investigació judicial, Reial – 24 novembre 1413

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).