MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4152 (12 / maig / 2024)

Mossé ben Nahman (Girona, 1194 – Haifa, c. 1270)

Creació de la fitxa: 2021-02-09
Darrera modificació: 2021-03-14
Categoria social i professional
filòsof - jueu - metge - talmudista
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Girona
Comentaris
Fou rabí i metge de l'aljama de Girona. El seu nom llatí era Bonastruc sa Porta. També era conegut per Nahmànides. Va ser un destacat filòsof, talmudista i cabalista. Admirador de Maimònides, s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà fins a qüestions de la càbala, dins les quals compongué un musta gab per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest musta gab és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular. Algunes altres obres cabalístiques seves són Oçar ha-hayyim (Tresor de la vida) i Deraixà (Investigació). Igualment, escrigué obres didàctiques, per entre les quals hom troba Igguéret ha-qódeix (Epístola de la santedat) i Torat ha-adam (La Llei de l'home). Quant a la seva vida pública, l'actuació més remarcable fou la participació en la controvèrsia pública amb el convers Pau Cristià, celebrada a Barcelona el 1263, davant el rei Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) i de Ramon de Penyafort (c. 1180 – 1275). Ambdós contrincants es van considerar vencedors de la controvèrsia, i com a resultat d'aquesta discussió, Ramban va ser condemnat a l'exili. A causa d'això, sojornà a Castella i a Provença, abans de traslladar-se a Terra Santa, on morí el 1270.
Bibliografia
Baer (1981), Historia de los judíos en la ...
Riera i Sans (2014), "Moixè ben Nahman, Bonastruc de ..."
Enllaços
https:/​/​ca.wikipedia.org/​wiki/​Bonastruc_%C3%A7a_Porta

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).