MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4151 (22 / November / 2024)

Hasdai Cresques (Barcelona, c. 1340 – Saragossa, 1410/1411)

Creació de la fitxa: 2021-02-09
Darrera modificació: 2022-01-18
Categoria social i professional
filòsof - jueu - jutge - rabí - talmudista
Activitat professional
Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Reina Violant de Bar
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Rabí jueu de Barcelona i de Saragossa. Reconegut filòsof i halaquista, escrigué tant en hebreu com en català. Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí, i amb ell va ser empresonat l'any 1367, encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsedat de l'acusació. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins al punt que el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) el va requerir per a una decisió jurídica. L'any 1387 va traslladar el domicili a Saragossa. El 1390 el rei Joan I el Caçador (1350 – 1396) el va nomenar jutge únic per combatre els "malsins" de totes les aljames de la Corona. Hasday Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaisme catalanoaragonès, molt malmès després de la catàstrofe de 1391. L'any 1393 va rebre l'encàrrec de Joan I de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València. Pel que fa a la seva obra, a La refutació dels dogmes cristians (escrit en català entre 1397 i 1398, i traduït a l'hebreu el 1451) fa apologètica anticristiana. La seva gran contribució a la filosofia jueva fou, però, Or Adonay ('La llum del Senyor'), obra que participa de la reacció contra la filosofia aristotèlica i on critica el pensament de Maimònides i Gersònides, seguint la tradició dels grans mestres jueus catalans Mossé ben Nahman, Salomó ben Adret i el seu propi mestre, Nissim ben Reuben. A banda de rabí i líder polític, fou un bon empresari, dedicat al comerç del productes de luxe, sense descuidar els préstecs, gestionats per la seva esposa Tolosana Descortal.
Bibliografia
Baer (1981), Historia de los judíos en la ...
Blasco Martínez (2020), "Azday/HasdayCresques/Crescas ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2210, ff. 5v-6r – Comissió, Investigació judicial, Reial – 28 juny 1397
Comissari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1862, ff. 90v-91r – Comissió, Reial – 3 novembre 1394
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2030, ff. 111v-112r – Manament, Reial – 20 març 1394
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 818, f. 89rv – Manament, Reial – 7 agost 1381
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2337, ff. 3v-4r – Absolució, Reial – 16 gener 1399
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2341, f. 67v – Informe, Procés, Reial – 28 febrer 1401
Jutge als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1865, ff. 5v-6r – Manament, Reial – 7 juliol 1395
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2337, f. 75v – Concessió, Privilegi, Reial – 30 agost 1399
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2338, f. 154r – Procés, Declaració, Reial – 7 desembre 1402

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).