MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4147 (25 / November / 2024)

Saflor, Benet (fl. 1381 – 1400)

Creació de la fitxa: 2021-02-08
Darrera modificació: 2023-03-04
Categoria social i professional
examinador - físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Noble
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - València (regne)
Localitats: Gandia - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina (en documents de 1400). Fou metge de Alfons (I) de Gandia (c. 1332 – 1412), marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia, i senyor i després duc de Gandia, almenys des de 1377. Com a tal, percebia un salari de 400 fl. anuals (4400 ss b.) (Ferragud 2005; Ferragud 2020). Durant aquell període tingué residència a Gandia, on comprà una casa en 1388 a prop dels palaus de diversos cavallers. És possible que abandonés aquesta residència a inicis del segle XV. El 1396 va ser testimoni del testament de Joan March, germà del poeta Ausiàs March. El 1400 examinà els metges jueus de Saragossa Jehudá Almalí (fl. 1392 – 1400) i Vidal Abnarrabí (ante 1400 – 1429), després de ser-ne comissionat especialment per Martí I l'Humà (1356 – 1410). — Formes antigues del nom: «Benedictus de Flore» (llatí).
Bibliografia
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 275 ("Bernat de Flors")
Ferragud (2020), "«Si col· malalt»: la medicina ...", pp. 157 i 161 ("Benet de Flors").
Examinador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2125, f. 182v – Comissió, Reial – 30 març 1400
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2193, f. 190r – Llicència, Reial – 6 abril 1400
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2193, ff. 189v-190r – Llicència, Reial – 6 abril 1400

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).