MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4112 (28 / abril / 2024)

Benvenist de la Caballería (fl. Saragossa, 1373 – Saragossa, c. 1410)

Creació de la fitxa: 2021-01-28
Darrera modificació: 2021-02-05
Categoria social i professional
financer - jueu franc
Activitat professional
Patró: Rei Martí I l'Humà - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Financer jueu de Saragossa, documentat des del 1373 (en activitats privades), al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) (1380-86) i de Martí I l'Humà (1356 – 1410) (1401-06), sempre a Aragó. El seu decès s'esdevingué entre 1410/12. Protegí molts intel·lectuals jueus, entre els quals el poeta Šelomó ben Měšul·lam de Piera, que fou preceptor dels seus fills.
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1972, ff. 59v-63r – Arrendament, Reial – 6 març 1387
Comissari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2212, f. 170v – Manament, Credencial, Reial – 27 novembre 1406
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2249, f. 171r – Manament, Reial – 1 febrer 1407

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).