MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4109 (27 / abril / 2024)

Corbera, Riambau de (m. l'Alguer, 1354)

Creació de la fitxa: 2021-01-26
Darrera modificació: 2021-01-26
Categoria social i professional
cavaller - funcionari reial - governador - noble
Comentaris
Noble (cavaller). Senyor del Far (Vallès Oriental). Fou un dels caps militars més destacats de la Corona d'Aragó, especialment en els conflictes per dominar Sardenya. Després d'un enfrontament amb els consellers de Barcelona, fou absolt pel rei (1334). Durant la campanya del Rosselló contra Jaume III de Mallorca (1315 – 1349) fou capità de la guarnició de Canet (1344). Per redreçar la greu situació posterior a la batalla d'Àidu de Turdu, en la qual els Doria genovesos s'imposaren als efectius del governador Guillem de Cervelló, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) el nomenà governador o lloctinent general interí de Sardenya (1347) i, poc després, governador titular i reformador (1348), càrrec des del qual lluità contra els Doria, als quals obligà a aixecar el setge de Sàsser. El 1349 acudí amb tropes a Mallorca per fer front a la invasió de Jaume III i dirigí l'avantguarda a la batalla de Llucmajor. Pere III el gratificà amb la concessió (1350) de les senyories de Collsabadell i Sant Joan Sanata (Vallès Oriental). En els anys següents, com a governador de Sardenya continuà la lluita contra els Doria i també contra el jutge d'Arborea Marià IV d'Arborea (1319 – 1375). Morí en el setge de l'Alguer (1354), durant l'expedició que Pere III dirigí a l'illa. Després d'ell, i fins 1387, el regne de Sardenya fou dividit en dues governacions, amb seu a Càller (Cap de Càller i Gal·lura) i a Sàsser (Cap de Logudor), respectivament.
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Corbera, Riambau de'
Mestre i Campí (1993), Diccionari d'història de ..., s. v. 'Corbera, Riambau de'
Enllaços
GEC
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5730 – Credencial, Municipal – 9 abril 1357

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).