MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom41 (22 / November / 2024)

Codines, Gueraula de (fl. Vilafranca del Penedès - Subirats, Alt Penedès, c. 1260 – c. 1330)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2021-03-28
Categoria social i professional
curandero - metgessa
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Subirats (Alt Penedès)
Comentaris
Metgessa de Subirats (Alt Penedès). Fou denunciada per practicar conjuracions i l'endevinació a tota la rodalia («diffamata de crimine sortilegii et divinationis per plures circumvicinas parrochias») durant la visita pastoral del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (s. XIII – 1334), fets pels quals li imposà penitència. Se'n conserven els interrogatoris (Sant Cugat del Vallès, 19/12/1304 i Barcelona, 22/07/1307), que contenen la descripció i la transcripció de diversos eixarms per guarir, que devia emprar especialment en infants (Perarnau 1982: doc. 3-4). El 1328 tornà a ser citada davant la cúria del bisbe, i el 1330 fou novament denunciada (Perarnau 1982: doc. 6-7). Declarà que sabia diagnosticar a través de l'observació de l'orina, coneixements que li havia transmès un metge estranger («extraneo»), que hom ha suposat sarraí, anomenat En Bofim (fl. c. 1275), el qual havia arribat per mar i s'havia instal·lat a Vilafranca del Penedès 30 anys abans dels interrogatoris, vers 1275. El bisbe, assessorat pel físic Bernat Sallimona (fl. 1286 – 1316) i un teòleg, li permeté aquests diagnòstics, però sense fer ús de conjuracions ni poder prescriure medicaments (Perarnau 1982: doc. 3-4). — Formes antigues del nom: «Geralda de Codines», «Geralda de Cudinis», «Geralda Cudina» (tots en llatí); cfr. DCVB 'Gueraula' («Garaula» al Llibre dels mariners anònim).
Bibliografia
Perarnau i Espelt (1982), "Activitats i fórmules ...", pp. 58-64, i (edició) doc. 3-4, pp. 67-70, i doc. 6-7, pp. 71-73 ("Gueraula Codines")
Martí i Bonet - Niqui i Puigvert (1984), "Els processos de les Visites ...", pp. 37-40 i (edició) 109-111
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., pp. 35-36
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 41, 105, 140, 162 i 164
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., pp. 42-44, 94 i 107, doc. 1 ("Gueraula Codines")
Albertí (2012), Catalanes medievals ..., pp. 105-112 ("Gueraula de Codines")
Benito Julià (2016), "Geralda de Codines: metgessa o ..."
Rotger (2017), Elles! 65 dones oblidades de la ..., pp. 38-39 (divulgació)
Enllaços
Diccionari biogràfic de dones
Variants del nom
Codines, Geralda de
Acusat als documents
Barcelona - ADB - Fons episcopal: Visites pastorals – reg. 1, ff. 42v-44r – Visita pastoral, Eclesiàstic – 19 desembre 1304
Declarant als documents
Barcelona - ADB - Fons episcopal: Visites pastorals – reg. 1, ff. 42v-44r – Visita pastoral, Eclesiàstic – 19 desembre 1304

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).