MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4091 (22 / November / 2024)

Jucef Cabrit (fl. València, ante 1384)

Creació de la fitxa: 2021-01-20
Darrera modificació: 2023-10-20
Categoria social i professional
convers - físic-cirurgià - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic) jueu de València. El desembre de 1382 obtingué de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) la llicència per exercir la medicina al regne de València. El 1394 és metge convers amb el nom de Joan Rabassa, molt lligat a la burgesia de la ciutat de València (García Ballester 1988). El març de 1394 rebia de Joan I el Caçador (1350 – 1396) la confirmació de la llicència per exercir com a físic i cirurgià a la ciutat de València, i l'ampliació per fer-ho en tots els dominis de la corona.
Bibliografia
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 49
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans s.v. 'Joan Rabaça'
Variants del nom
Rabassa, Joan (fl.)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1905, ff. 236v-237r – Confirmació, Llicència, Reial – 7 març 1394

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).