MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4086 (22 / November / 2024)

Haim Abenardut (fl. Osca, 1398 – 1399)

Creació de la fitxa: 2021-01-20
Darrera modificació: 2024-11-02
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Osca [Huesca]
Comentaris
Metge (Físic) jueu d'Osca. Fill (?) de mestre Alazar Abenardut (fl. 1323 – 1348). El gener de 1398 era dispensat de l'examen que li podia fer Pedro de Torrellas (fl. 1359 – 1405), comissari per examinar tots els metges, físics i cirurgians del regne d'Aragó. Mestre Haim Abenardut ja disposava de llicència reial per exercir com a físic. Haim havia de ser examinat juntament amb el seu germà Jucef Abenardut (fl. 1352 – 1399), que també en fou dispensat. — Formes antigues del nom: «Hain Avenardut»
Bibliografia
Arco y Garay (1947), "La aljama judaica de Huesca", p. 287
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans s.v. 'Hain Avenardut'
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2122, ff. 83v-84v – Manament, Reial – 3 octubre 1399

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).