MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4070 (27 / abril / 2024)

Samuel Alfaquí (fl. Perpinyà, 1396 – Girona, 1423)

Creació de la fitxa: 2021-01-18
Darrera modificació: 2023-09-22
Categoria social i professional
examinador - familiar/domèstic - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Rei Joan I el Caçador - Privada
Tipus de formació
Oberta
Formació oberta
Examen en medicina, 1390
Llicència en medicina, 1390
Llicència en medicina, 1396
Llicència en medicina, 1398
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Girona - Perpinyà - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (físic), jueu, de Perpinyà. Pare del també metge Bonafós Samuel alfaquí (fl. 1414). Va ser examinat a Perpinyà per Sicard de Montells (fl. 1390), Llucià de Condomina (fl. 1390 – 1410) i Honorat de Bonafè (c. 1345 – c. 1414), mestres en arts i en medicina, i va rebre la llicència oportuna per exercir la medicina («in scientia medicine») de mà del batlle de Perpinyà (9/12/1390). Joan I el Caçador (1350 – 1396) li va concedir llicència per poder exercir en tots els territoris de la Corona d'Aragó (4/2/1396). Posteriorment, va rebre el privilegi que el convertia en domèstic reial i en metge del rei («in domesticum fisicum et familiarem nostrum recepimus»). L'octubre de 1404 consta entre els examinadors de Salomón Afia (fl. 1408), cirurgià de Saragossa. El 1423 va ser empresonat pel batlle que la reina vídua Violant de Bar (c. 1365 – 1431) tenia a l'aljama de Girona, i aquesta, en atenció al servei que donava a alguns dels seus domèstics, li ordenà que l'alliberés. — Formes antigues del nom: «Samuel Alfaqui», «Samuel Alfaquim», «Samuel Alphaquim» (llatí), «Samuel Alfaquí» (català).
Bibliografia
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 555 i 722
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1911, f. 17r – Llicència, Reial – 4 febrer 1396
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1911, f. 59rv – Concessió, Reial – 10 març 1396
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2034, f. 141r – Manament, Reial – 2 gener 1423
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2191, f.100r – Concessió, Absolució, Reial – 5 octubre 1398
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2191, ff. 112v-113r – Llicència, Enfranquiment, Reial – 5 novembre 1398
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2194, f. 66rv – Salconduit, Reial – 10 gener 1400
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2198, ff. 108v-109r – Concessió, Privilegi, Reial – 7 novembre 1402
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2281, f. 22r – Concessió, Absolució, Revocació, Reial – 1 novembre 1398
Examinador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2205, ff. 149v-150v – Confirmació, Llicència, Reial – 7 maig 1408

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).