MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4060 (22 / November / 2024)

Salomón [de Calatayud] (fl. Calataiud, 1326 – 1327)

Creació de la fitxa: 2021-01-14
Darrera modificació: 2023-11-17
Categoria social i professional
físic - jueu franc - metge
Activitat professional
Patró: Infanta Maria d'Aragó - Privada i infant
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Calataiud [Calatayud]
Comentaris
Metge (físic) jueu, de Calataiud. Germà de Samuel, possiblement també metge. El 1312 Jaume II el Just (1267 – 1327) ordenà, des de Calataiud, que li fos satisfet el deute per haver assistit durant deu mesos els ferits del setge de Montsó (Rubió 1909). El 1327 fou enfranquit pel mateix rei Jaume II, a instància de la infanta Maria d'Aragó (1298 – 1347). — Formes antigues del nom: «Salamon» (llatí), «Ssalamon» (aragonès).
Bibliografia
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 495
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 86, núm. 207 – Sol·licitud, Reial – 10 desembre 1326
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Jaume II – carp. 197, núm. 4323 – Concessió, Reial – 10 gener 1327

Jordi Bossoms

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).