MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4047 (27 / abril / 2024)

Janvila, Nicolau de (Xampanya, N de França? – regne de Nàpols, c. 1354)

Creació de la fitxa: 2021-01-12
Darrera modificació: 2021-02-16
Categoria social i professional
ambaixador - confessor reial - noble
Comentaris
Noble de llinatge francès (Nicolas de Joinville), naturalitzat al regne de Nàpols i després al de València, on fou un dels barons més destacats. Els Janvila o Janvilla foren nobles napolitans al servei dels Anjou, Nicolau, però, potser per la proximitat a Roger de Lloria, decidí posar-se al costat de Pere II el Gran (1240 – 1285). Durant el regnat d'Alfons II el Liberal (1265 – 1291), es casà amb Margarida de Lloria, filla menor i hereva de l'esmentat almirall, que heretà els comtats de Terranova (Calàbria) i de Sant'Angelo d'Alife (Campània). Serví militarment Alfons III el Benigne (1299 – 1336) i Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). A partir de 1336 comprà al patrimoni reial Alcoi, Altea, Calp, Guadalest i altres llocs. Pròxim al rei, des de 1340 aquest el tingué per un dels seus principals consellers. Fou membre del consell reial a Barcelona al qual Pere III confià el govern durant la campanya del Rosselló. El 1345 anà a Avinyó, com a ambaixador del monarca, per defensar davant del papa els seus drets sobre el regne de Mallorca. Féu costat al rei contra les Unions (1347-1348), i es destacà en la defensa del Puig de Santa Maria, la senyoria del qual li fou conferida. Després de 1351 passà a Itàlia, on morí. — Formes antigues del nom: «Nicolau de Janvila», «Nicolau de Janvilla» (català).
Bibliografia
Gubern - Cingolani (1955 i 2019), Epistolari de Pere III, vol. 1, pp. 71-74, doc. 1
Hinojosa Montalvo (2002), Diccionario de historia medieval ..., vol. 2, pp. 523-524
Soldevila (2014), Les quatre grans cròniques, IV ..., pp. 120-121 (nota de Maria Teresa Ferrer i Mallol)
Enllaços
GEC
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 32, núm. 4359 – Lletra, Personal/familiar – 21 març 1345

Jordi Bossoms

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).