MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4016 (06 / October / 2024)

Abraham Desportell (Santa Coloma de Queralt, 1370 – Cervera, 1407)

Creació de la fitxa: 2021-01-07
Darrera modificació: 2024-05-13
Categoria social i professional
cirurgià - físic - jueu - metge
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Cervera - Sarral
Comentaris
Metge (cirurgià) de Sarral. Membre d'un llinatge de jueus de Sarral, amb ramificacions a Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Cervera. Fill Astruc Desportell (fl. 1366 – 1369), metge de Sarral, i de Clareta. Casat amb Regina, filla de Provençal Jucef (fl. s. XIV-2), de Solsona, convertit amb el nom de Salvador Soler. El 1399 cobrà 2 ss per haver curat de morbo i glànola dues filles de l'hostaler de Cervera. Vivia al Call Sobirà d'aquesta vila, a la casa que havia estat de Samuel Alfaquí. Va morir el 1407. En l'inventari de béns, és d'interès la descripció de l'estudi on eren la biblioteca, els atuells de cirurgia i les penyores usuràries. Destaquen 53 títols de llibres (Duran 1924). El 1370 consta, al costat del seu pare, Astruc Desportell, en la signatura d'una procura per la cancel·lació d'un debitori amb el rector de Valls, Francesc Vaquerises. El 1389 va ser contractat a Santa Coloma de Queralt (Secall 1983). El 1370 vivia a Sarral, amb el seu pare cirurgià, Astruc Desportell, tenint tractes amb el rector de Valls. Vers el 1389 es troba establert a Santa Coloma, combinant medecina i negocis. El 1391 feu de testimoni en el lliurament d'un dot, i la darrera dada a Santa Coloma correspon al desembre de 1396. El 1399 es troba vivint a Cervera, on morí el 1407. De 1401 és l'inventari dels seus béns, entre els que destaca una gran biblioteca. El 1362, el cirurgià de Barcelona Bonjuhà Cabrit (m. ante 1385) havia rebut un llibre seu. El desembre de 1407 es féu inventari de la seva biblioteca, que comptava amb diversos llibres de medicina. El 1422, Marquesa, esposa de Joan Gilabert (fl. s. XV-1), de Cardona, i mare de Lluís de Santgil (fl. s. XV-1), convers, va ordenar l'organització de la biblioteca del difunt cirurgià de Sarral (Duran 1974). — Formes antigues del nom: «Abram dez Portell» , «Abram des Portell», «Abram Portell» (català).
Bibliografia
Duran i Sanpere (1924), Referencies documentals del call ..., p. 44; pp. 45-46
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., pp. 254, 300, 467
Secall i Güell (1986), La comunitat hebrea de Santa ..., pp. 85, 178, 221
Duran i Sanpere (1974), "Les juifs a cervera et dans ...", p. 96, s.v. 'Abram des Portell'
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2194, ff. 112v-113r – Llicència, Reial – 10 març 1400
Esmentat als documents
Montblanc - ACCB - Fons notarials: Santa Coloma de Queralt – vol. 3622.3, f. 24r – Vària, Notarial – 7 juny 1389
Testimoni als documents
Montblanc - ACCB - Fons notarials: Santa Coloma de Queralt – vol. 3622.3, f. 18v – Vària, Notarial – 3 juny 1389

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).