MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom40 (28 / abril / 2024)

Arnau de Vilanova (València?, c. 1240 – Gènova, 1311)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-01-30
Categoria social i professional
ambaixador - conseller reial - físic - mestre - professor - teòleg - traductor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Eclesiàstic - Patró: Rei Alfons II el Liberal - Patró: Rei Jaume II el Just - Patró: Rei Pere II el Gran
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne) - Mallorca (regne) - Sicília (regne/illa) - València (regne)
Localitats: Barcelona - Montpeller [Montpellier] - València
Comentaris
Vegeu també:
Arnau de Vilanova (autoria dubtosa)
Pseudo-Arnau de Vilanova
Bibliografia
Paniagua (1969), El Maestro Arnau de Vilanova ...
Salmón (2005), "Arnau de Vilanova"
Tudela i Penya - Izquierdo i Tugas (2011), La nissaga catalana del món ...
Giralt - Mensa i Valls (2013), "Qui és Arnau de Vilanova"
Enllaços
GEC
Catalan Encyclopaedia
Galeria de Metges Catalans (COMB)
Autor a les obres

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Medicationis parabole

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Regimen sanitatis ad regem Aragonum

—— [Traducció-Català] Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Regiment de sanitat. Traductor: Sarriera, Berenguer (fl. 1298 – 1310)

Traductor a les obres

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-adwīya al-qalbīya

—— [Traducció-Llatí] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). De viribus cordis. Traductor: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)

Traductor precedent a les obres

Abū-l-Ṣalt (c. 1068 – 1134). Kitāb al-adwiya al-mufrada

—— [Traducció-Llatí] Abū-l-Ṣalt (c. 1068 – 1134). Liber de medicinis simplicibus. Traductor: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)

—— [Traducció-Català] Abū-l-Ṣalt (c. 1068 – 1134). Llibre de simples medecines. Traductor: Anònim

Donant als documents
València - ARV - Clero – vol. 1780 (Convent de Sant Domènec), f. 307r – Cessió, Eclesiàstic – 29 març 1542
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 149, f. 128r – Manament, Reial – 27 març 1312
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 290, f. 76v – Donació, Reial – 30 abril 1309
València - ARV - Registres notarials – vol. 2813, f. 29r – Àpoca, Notarial – 10 maig 1316
Prestador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 65, f. 115v – Declaració, Reial – 26 març 1286
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 620, ff. 37v-39v – Rendició de comptes, Reial – 1 abril 1294
Sol·licitant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 199, f. 70v – Concessió, Reial – 8 abril 1302
Testimoni als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II – carp. 117, núm. 495 – Codicil, Notarial – 2-3 novembre 1285
Temes
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Dotzè del Crestià >> Cap. 882: Com se deu aver lo rey ab metges

Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).