MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3996 (28 / abril / 2024)

Falgars, Ramon (fl. Lleida, 1386 – 1400)

Creació de la fitxa: 2021-01-05
Darrera modificació: 2023-01-16
Categoria social i professional
examinador - físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Metge (físic), de Lleida. El 1385 participà, amb Nadal Llambrí (fl. 1376 – 1401), en una autòpsia pericial per suposat enverinament (Camps & Camps 1998a i 1998b). El 1386 era professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida i metge de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), el qual manà que no se'l desnonés de la casa que ocupava a Lleida (Rubió 1908-1921; Roca 1927; Lladonosa 1969; Cardoner 1973). L'any 1390 participà en una dessospitació, junt amb Eximén Gaví (fl. 1390 – 1399) i Guillem Martí (fl. 1384 – 1399), per les ferides que Jaume Sala (fl. 1390) havia sofert. Devia tenir una molt bona posició econòmica, atès que retingué en penyora d'un préstec la corona de la infanta Joana d'Aragó (1344 – 1384), comtessa consort d'Empúries, que abans s'havia empenyorat per 400 florins a un canonge de Lleida (Roca 1927; Lladonosa 1969, Cardoner 1973). El 1391, essent mestre en medicina, juntament amb Vidal Abnazaia (fl. 1391), metge jueu de Lleida, examinà el metge jueu Samuel Cohen (fl. 1391 – 1414), aparentment a Lleida mateix. Aquest mateix any visità Joan I el Caçador (1350 – 1396) a Aitona (Segrià) (Roca 1919; Dureau-Lapeyssonnie 1966; Camps & Camps 1998b). El 1400 li fou reconegut un censal de 500 ss jaq. que el municipi es negava a pagar. El 1406 ja era mort. Aquest any morí la seva vídua, Francesca, sense fills, la qual deixà els béns a la Pia Almoina de la catedral (ACL, Pergamins). — Formes antigues del nom: «Raimundus Falgas», «Raimundus Falgaç» (llatí), «Ramon Falgàs», «Ramon Falgaç» (català).
Bibliografia
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 112-113 ("Ramon Falgas")
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. lxv ("Ramon Falgaç")
Roca (s. d. [1927]), L'Estudi General de Lleyda ..., p. 70 ("Ramon Falgaç")
Dureau-Lapeyssonnie (1966), "L'oeuvre d'Antoine Ricart ...", p. 219 (de Roca) ("Ramon Falgas")
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., pp. 26-27 (de Rubió i Roca) ("Ramon Folgaç")
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 82 ("Ramon Falgaç")
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., p. 415 ("Ramón Folgaç")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Ramon Falgaç'
Camps Surroca - Camps Clemente (1998), "L'activitat forense dels antics ...", pp. 97-98 ("Ramon Falgars")
Camps Surroca - Camps Clemente (1998), "Nadal Lembri, mestre en Arts i ...", pp. 111-112 ("Ramon de Falgars")
Enllaços
ACL, Pergamins (núm. 590 i 776)
Examinador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2196, f. 134r – Llicència, Reial – 5 setembre 1398

Gemma Escribà Bonastre; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).