MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3970 (03 / April / 2025)

Torrellas, Belenguer de (fl. Saragossa, 1348 – 1359)

Creació de la fitxa: 2020-12-31
Darrera modificació: 2025-01-22
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada i rei
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - València (regne)
Localitats: Carinyena [Cariñena] - Saragossa [Zaragoza] - València
Comentaris
Metge (físic), ciutadà de Saragossa. Mestre en medicina. Serví les infantes Constança d'Aragó (1343 – 1363) i Joana d'Aragó (1344 – 1384) i els seus domèstics, en particular durant la pesta de 1348, i el 1350, per intermediació de Pero Jordán de Urriés y García de Lóriz, el Viejo (m. 1386), Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li atorgà un violari de 2.000 ss b. anuals sobre les rendes que aquelles percebien a Mallorca. Davant les protestes de les infantes, que al·legaren que només les havia servit puntualment però no era el seu metge, el rei el revocà tot seguit però poc dies després li n'assignà un altre d'idèntica quantitat sobre les rendes reials de Calataiud, que el monarca es negà a revocar quan la ciutat protestà. Aquest violari deu correspondre al moment en què entrà al servei del rei, en el qual es mantingué la resta de la seva vida. Casat amb Marquesa de Salvatierra, amb la qual foren pares de Ramón de Torrellas (fl. 1399), que fou jurista, Pedro de Torrellas (fl. 1359 – 1405), que fou metge, Geraldo, Marquesa i Constanza. Feu testament el 18/07/1359, ja vidu, en el qual disposà la tutoria dels seus quatre fills, llavors menors. La tutoria fou molt conflictiva, plena d'abusos dels tutors a causa dels nombrosos béns deixats pel pare, però els orfes foren protegits per Pere III. El 1372, els tres germans supervivents (Geraldo havia mort), ja majors d'edat, liquidaren la tutoria, que el 1370 havia recaigut en Sanz de Riudor (fl. 1365 – c. 1375), metge de l'arquebisbe de Saragossa. Tots s'havien aproximat a l'Església, cercant protecció: els nois eren tonsurats (encara que no seguirien la carrera eclesiàstica), una de les noies, Marquesa (Ximénez Catalá) era casada i l'altra, Constanza, havia entrat al convent de les clarisses de Santa Catalina, de Saragossa. Era nebot del mercader Pedro de Torrellas (fl. 1352). — Formes antigues del nom: «Berengarius de Turriliis» (llatí), «Belenguer de Torrellas» (aragonès), «Berenguer de Torrelles» (català).
Bibliografia
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 350, 374, 399 i 465 ("Berenguer de Torrelles")
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 81-83, 102, 149 i 385-386 ("Berenguer de Torrelles")
Variants del nom
Torrelles, Berenguer de
Esmentat als documents
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Sancho Martínez de la Peyra, 1Abajo/1, núm. 19 [4527], f. 224r – Certificat, Notarial – 1 agost 1372
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Sancho Martínez de la Peyra, 1Abajo/1, núm. 19 [4527], f. 227v – Àpoca, Notarial – 1 agost 1372
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Sancho Martínez de la Peyra, 1Abajo/1, núm. 19 [4527], f. 373v – Procura, Notarial – 17 novembre 1372
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Vicente Rodiella, 9/2, núm. 51 (1372), f. 118rv – Àpoca, Notarial – 11 agost 1372
Examinador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1143, f. 151r – Llicència, Reial – 15 abril 1353
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1143, f. 151rv – Absolució, Reial – 15 abril 1353

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).