MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom397 (23 / November / 2024)

Antoni (fl. Catalunya oriental, c. 1426)

Creació de la fitxa: 2007-08-04
Darrera modificació: 2019-02-22
Categoria social i professional
copista
Comentaris
Copista de la primera unitat (A) del manuscrit factici Ravenna - Classense - 215 (s'hi identifica en un colofó al f. 13v). La data es desprèn de l'actualització cronològica de l'Anònim, Llunari de Ravenna, tercera i darrera obra copiada en aquesta mateixa unitat (la data radix original d'aquest llunari és 1386). A totes les obres que va copiar es transcriu la fonètica del català oriental. Almenys la segona d'aquestes obres (Anònim, Receptari de Ravenna I (Classense 215 A)) conté formes del català septentrional, però poden provenir de l'antígraf i no de la seva mà. -- Alguns manuscrits conservats a Itàlia (tots de temàtica religiosa) foren copiats per un "Antonius de Catalonia" entre 1388 i 1398 (Subiaco, S. Scholastica, mss. 170/I, 106, 218 i 229/I); un altre, per un "Antonius della Marca d'Ancona", l'any 1423 (Ricc. 1355). Per ara, no hem pogut fer les comparacions pertinents.
Bibliografia
Cartelli - Palma (2016), Materiali didattici per la ..., Lavori in corso, Manoscritti in scrittura latina datati per anno fino al 1500, núm. 1339 (Antonius); núm. 615, 673, 727 i 746 (Antonius de Catalonia); 1213 (Antonius della Marca d'Ancona)
Vegeu bibliografia del ms.
Variants del nom
Anthonio (fl. 1426)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).