MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3964 (22 / November / 2024)

Doria, Brancaleó (fl. Sardenya, 1357 – 1409)

Creació de la fitxa: 2020-12-29
Darrera modificació: 2021-02-05
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble sard. Comte de Muntileó (Monteleone). Pertanyia a una branca del llinatge noble genovès dels Doria instal·lada a Sardenya, amb dominis al nord-oest de l'illa centrats a Castelgenovese (actual Castelsardo). Com la resta de la seva família, mantigué una relació canviant amb Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), rei de Sardenya, que, segons l'equilibri de forces, oscil·là entre la rebel·lió i el sotmetiment. Fill il·legítim de Brancaleó Doria, fill de Barnabò Doria, que havia estat senyor de l'Alguer, fou legitimat pel rei el 1357 i així entrà en possessió dels béns de la família al Logudor, inclòs el comtat de Muntileó (aquest el 1383), com a successor del seu oncle Mateu Doria (m. 1358). El 1376 es casà amb Elionor d'Arborea (m. 1403), filla de Marià IV d'Arborea (1319 – 1375), que havia cercat una aliança amb Gènova i el qual, després de l'assassinat del seu fill Hug III, fou succeït al jutjat pels de la parella, Frederic i Marià. El 1383, durant unes negociacions a Barcelona, en què obtingué el títol comtal, el seu fill Frederic fou designat jutge d'Arborea i el rei, alarmat per les implicacions, el féu arrestar i, tot seguit, conduir a Sardenya, on va quedar empresonat com a ostatge fins 1390. Fou alliberat per Joan I el Caçador (1350 – 1396), després d'avenir-se a un acord de pau i a lliurar al rei tots els llocs i castells que havien estat ocupats pels arboresos. Convertit en enemic declarat dels catalanoaragonesos, tornà a alçar-se, ocupà Sàsser, Vila d'Esglésies i pràcticament tota l'illa, excepte l'Alguer i Castell de Càller. El 1407 posà setge a Castell de Càller, però la mort del seu fill Marià V i la disputa per la successió determinaren que es retirés a Castelgeonovese, on fou capturat pels catalans en un enfrontament i morí a la presó pocs mesos abans de la batalla de Sanluri (1409).
Bibliografia
Ortu (2017), La Sardegna tra Arborea e Aragona
Enllaços
GEC
Viquipèdia
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5733 – Credencial, Senyorial – 12 abril 1357
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5734 – Credencial, Senyorial – 17 abril 1357
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 47, núm. 5764 – Convinença, Reial – 27 maig 1357
Atorgant precedent als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5763 – Convinença, Reial – 27 maig 1357

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).