MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3963 (22 / November / 2024)

Calci, Giovanni da (fl. l'Alguer - Sàsser, 1324 – 1357)

Creació de la fitxa: 2020-12-29
Darrera modificació: 2021-12-15
Categoria social i professional
ambaixador - cirurgià - mestre - metge - noble - procurador
Activitat professional
Patró: Municipi - Patró: Noble
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Sardenya (regne/illa)
Localitats: Alguer, l' [Alghero] - Sàsser [Sassari]
Comentaris
Metge (cirurgià) sard, probablement d'origen toscà (Calci és una localitat propera a Pisa). El 1324 era metge de Barnabò Doria (fl. 1324), senyor de l'Alguer, que l'envià com a ambaixador a Jaume II el Just (1267 – 1327). Més tard, abandonà l'Alguer i el servei dels Doria i es traslladà a la ciutat reial de Sàsser, on fou contractat com a metge del municipi. Quan Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) ocupà l'Alguer i el convertí en domini reial, aconseguí que el rei li fes retornar els béns que els Doria li havien confiscat a la ciutat (1354). Poc després, quan es produí la reconciliació de Brancaleó Doria (fl. 1357 – 1409), net de Barnabò, amb el monarca, entrà al servei del primer com a metge i també el representà com a procurador i ambaixador davant del rei. Com a tal, representà Brancaleó en el pacte de vassallatge de 1357, a Saragossa. A més de Brancaleó, el governador del Cap de Logudor i la ciutat de Sàsser li donaren suport per escrit per reclamar davant del rei uns béns que encara no li havien estat retornats, lloant-ne la perícia i l'exercici professionals. En compensació, el mateix dia que se signà el pacte el rei li donà en feu el lloc de Carzeghe (it. Cargeghe), al sud de Sàsser. — Formes antigues del nom: «Johan de Calxi» (català).
Bibliografia
D'Arienzo (1970), Carte reali diplomatiche di ..., pp. 282-283, doc. 550, i 286, doc. 558
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 120, 123, 363, 365-366, 414 i 825-826, doc. 298
Variants del nom
Calxi, Joan de
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5730 – Credencial, Municipal – 9 abril 1357
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5733 – Credencial, Senyorial – 12 abril 1357
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5734 – Credencial, Senyorial – 17 abril 1357
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5738 – Credencial, Reial – 20 abril 1357
Procurador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 47, núm. 5764 – Convinença, Reial – 27 maig 1357
Testimoni als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5763 – Convinença, Reial – 27 maig 1357

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).