MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3956 (22 / November / 2024)

Oulomar, Guillem (fl. Barcelona, 1278 – 1329)

Creació de la fitxa: 2020-12-27
Darrera modificació: 2020-12-27
Categoria social i professional
ambaixador - conseller reial - dispenser - funcionari reial - vicecanceller
Comentaris
Funcionari reial. Ocupà diversos càrrecs que l'aproximaren a l'administració de Jaume II el Just (1267 – 1327), per al qual féu d'ambaixador a Tunis (1292, 1314), al concili de Viena (1311-1312), on negocià l'abolició de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó, i a la cort papal d'Avinyó (1317). Comprador i conseller de l'infant Alfons, després Alfons III el Benigne (1299 – 1336). Participà en la preparació política de la conquesta de Sardenya (1323-1324), on acompanyà l'infant, negocià la rendició de Vila d'Esglésies, fou present a la batalla de Lutocisterna (de les conseqüències de la qual i del comportament de l'infant en ella envià a Jaume II un detallat relat autògraf) i fou clau en les negociacions de capitulació de Castell de Càller i en l'establiment del domini català a l'illa. El 1329 era vicecanceller del rei Alfons. Casat amb Blanca, que el 1333, sent vídua, instituí hereu el seu fill Pere Oulomar. — El 1357 un homònim era mostassaf de Barcelona.
Bibliografia
Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 3, pp. 452-454, doc. 206 (carta Lutocisterna), pàssim
Enllaços
GEC ("Guillem Olomar")
Viquipèdia CAT ("Guillem Olomar")
Arxiu Històric de la BIblioteca de Catalunya (Blanca, vídua)
Arxiu Històric de la BIblioteca de Catalunya ("Guillem Alomar ['Oulomar']", mostassaf)
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 63, núm. 7691 – Informe, Reial – 17 abril 1324

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).