MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3955 (22 / November / 2024)

Anglesola, Guillem (IV) d' (m. c. 1333)

Creació de la fitxa: 2020-12-27
Darrera modificació: 2020-12-27
Categoria social i professional
cavaller - noble
Comentaris
Noble (cavaller). Senyor de la baronia de Bellpuig, en la qual succeí el seu pare Guillem (III) el 1296. Germà de Ramon d'Anglesola, canonge i després bisbe de Vic (1306). Jaume II el Just (1267 – 1327) li encomanà, juntament amb Artal de Luna, senyor de Sogorb, la custòdia de l'infant primogènit, després Alfons III el Benigne (1299 – 1336), durant la campanya de Sardenya de 1323-1324. Dirigí, decisivament, l'avantguarda catalana a la batalla de Lutocisterna (1324), que determinà la rendició de Castell de Càller i la conquesta de l'illa als pisans. Es casà amb Beatriu de Pallars, filla del comte Arnau Roger II de Pallars, que aportà en dot el vescomtat de Vilamur. Foren heretats pel seu fill Ramon d'Anglesola.
Enllaços
GEC
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 61, núm. 7556 – Informe, Reial – 3 octubre 1323
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 61, núm. 7566 – Informe, Reial – 4 novembre 1323
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 62, núm. 7660 – Informe, Reial – 17 maig 1324

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).