MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3954 (25 / November / 2024)

Constança d'Aragó (València, 1300 – Castillo de Garcimuñoz, 1327)

Creació de la fitxa: 2020-12-26
Darrera modificació: 2022-01-13
Categoria social i professional
infanta
Comentaris
Infanta de la Corona d'Aragó, filla de Jaume II el Just (1267 – 1327) i de Blanca de Nàpols (1283 – 1310). Compromesa als 6 anys amb Juan Manuel, príncep de Villena, fill de l'infant Manuel de Castella, fou traslladada de seguida al castell de Villena (1306), on fou atesa per Saurina de Besiers (fl. 1306 – 1312). El matrimoni se celebrà a Xàtiva el 1312. Fou mare de Constança Manuel de Villena (1316-1345), esposa d'Alfons XI de Castella (1325), que la repudià, i després de Pere I de Portugal (1340).
Bibliografia
Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ...
Giménez Soler (1932), Don Juan Manuel: biografía y ...
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, pp. 133-141, pàssim (neix. 1300, a València)
McVaugh (1986), "The births of the children of ...", pp. 10 i 16 (neix. 1/04/1300, a València)
Enllaços
Viquipèdia CAT
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 249, f. 228v – Manament, Reial – 25 setembre 1326
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 10, núm. 1306 – Lletra, Personal/familiar – 10 agost 1301
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 31, núm. 3942 – Informe, Reial – 19 agost 1310

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).