MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3931 (28 / abril / 2024)

Scammacca, Blasco de (fl. Catània, 1398 – 1429)

Creació de la fitxa: 2020-12-21
Darrera modificació: 2021-07-13
Categoria social i professional
examinador - familiar/domèstic - físic - jutge - llicenciat - mestre - protometge
Activitat professional
Patró: Rei Martí I de Sicília, el Jove
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Llicenciat en medicina
Mestre en arts
Àrea d'activitat
Territoris: Sicília (regne/illa) - Val di Noto (Sicília)
Localitats: Catània - Randazzo [Rannazzu]
Comentaris
Metge (físic), de Catània. Membre d'una notable família patrícia d'aquesta ciutat. Mestre en arts i llicenciat en medicina. Metge de Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409), que el nomenà protometge o examinador de metges el 1398. Fou el primer protometge de Sicília, succeït el 1403 per Ruggero Camma (fl. 1403 – 1407). En el cas dels aspirants jueus, actuava conjuntament amb Jucef Abenàfia (fl. 1366 – 1408). Com altres físics de Sicília, exercí també com a jutge. El 1409 li fou concedida la baronia del Murgo, a la circumscripció de Val di Noto (SE de Sicília), en agraïment pels seus serveis i fidelitat, en particular durant el setge de Catània. Havent mort Blasco, aquesta baronia fou confirmada el 1429 al seu fill i hereu Matteo, doctor en arts i en medicina (m. 1453). — Formes antigues del nom: «Blasco de Scamaça» (català). — Agraïments: Daniela Santoro (Univ. di Palermo).
Bibliografia
Barberi (1879-1888), I capibrevi di Giovanni Luca ..., vol. 1, pp. 359-360 (baronia del Murgo)
Lagumina - Lagumina (1884-1888), Codice diplomatico dei giudei di ..., vol. 1.1 (1884), p. 71 ("Blasco Scamacca")
Bresc (1986), Un monde méditerranéen ..., vol. 2, pp. 727, 748 i 870
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 484 i 519
Santoro (2006), "Lo speziale siciliano tra ...", pp. 466 i 468
Santoro (2013), "Medici del re nella Sicilia ...", p. 102
Santoro (2015), "Surgeons in late medieval Sicily ...", pp. 110-111
Examinador als documents
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 34, f. 127 – Llicència, Reial – 1 setembre 1398
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2240, f. 145v – Lletra, Reial – 20 octubre 1398

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).