MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3930 (22 / November / 2024)

Jucef Sitas (fl. Messina, 1396)

Creació de la fitxa: 2020-12-21
Darrera modificació: 2020-12-21
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Formació oberta
Examen en medicina, 1396
Llicència en medicina, 1396
Àrea d'activitat
Territoris: Sicília (regne/illa)
Localitats: Messina
Comentaris
Metge (físic) jueu, de Messina. Fill de mestre Gaudio de Messina, també físic. El 1396 obtingué una llicència per a exercir legalment la medicina a tot el regne de Sicília, havent estat examinat i aprovat pel metge reial Jucef Abenàfia (fl. 1366 – 1408). — El pare, Gaudio, físic de Messina, de la casa reial, percebia 6 unces anuals concedides pel rei Frederic IV de Trinàcria (Sicília) (1342 – 1377), que foren confirmades pel rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) el 1396 (Lagumina, ibid.).
Bibliografia
Lagumina - Lagumina (1884-1888), Codice diplomatico dei giudei di ..., vol. 1.1 (1884), p. 71 ("Iosep Sitas")
Examinat als documents
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 26, f. 62 – Llicència, Reial – 30 novembre 1396

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).