MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3926 (28 / abril / 2024)

Salomó Sescaleta (fl. Barcelona, 1367 – 1385)

Creació de la fitxa: 2020-12-21
Darrera modificació: 2020-12-21
Categoria social i professional
secretari (aljama)
Comentaris
Jueu de Barcelona. Sent un dels secretaris de l'aljama, l'implicaren, sota turment, en el cas de presumpta profanació d'hòsties de 1367 i també fou sotmès a turment. El 1380 prestà 500 florins al físic reial Jucef Abenàfia (fl. 1366 – 1408). Secretari de l'aljama el 1385. — Formes antigues del nom: «Selamon Sescaleta», «Salamon Vidal Sescaleta» (llatí); «Salamó Sescaleta» (català).
Bibliografia
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 399-404, doc. 284, i 499-500, doc. 338.1
Baer (1981), Historia de los judíos en la ..., vol. 1, pp. 327-335
Romano Ventura (1989), "La aljama de judíos de Barcelona ...", p. 45
Rich i Abad (1992), La comunitat jueva de Barcelona ..., pp. 35, 58, 61, 98, 124, 328, 371-373, doc. 28 ("Salamó s'Escaleta"); 66, 119, 315, 322 i 367, doc. ("Salamó Vidal s'Escaleta")
Prestador als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 47/1, f. 10v – Préstec, Personal/familiar, Notarial – 9 gener 1380

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).