MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3925 (22 / November / 2024)

Maria I de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401)

Creació de la fitxa: 2020-12-20
Darrera modificació: 2024-04-30
Categoria social i professional
reina
Comentaris
Reina de Sicília (1377-1401). Única filla de Frederic IV de Trinàcria (Sicília) (1342 – 1377) i de Constança d'Aragó, i neta per part de mare de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que la féu raptar i la destinà a casar-se (24/06/1391) amb el seu altre net Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409). Entre 1392-1397 el seu oncle i sogre Martí I l'Humà (1356 – 1410) actuà com a vicari general (lloctinent general) d'ella i el seu marit. El seu únic fill, Pere de Sicília (1394 – 1400), morí petit i deixà hereu el seu marit.
Bibliografia
Lo Forte Scirpo (2003), C'era una volta una regina... Due ...
Sciascia (2015), "Maria di Sicilia e Bianca di ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Magistri Mediterranei
Atorgant als documents
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 24, f. 127r – Nomenament, Reial – 10 febrer 1396
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 24, f. 129r – Concessió, Reial – 18 febrer 1396
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1289, f. 172r – Manament, Reial – 12 maig 1385
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2241, f. 129v – Lletra, Reial – 18 juny 1401
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2242, f. 73r – Lletra, Reial – 17 gener 1399

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).