MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3908 (25 / November / 2024)

García del Caudete, Alfonso (fl. Barcelona, 1393 – 1417)

Creació de la fitxa: 2020-12-17
Darrera modificació: 2020-12-19
Categoria social i professional
caçador - cònsol
Activitat professional
Patró: Rei Joan I el Caçador
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Membre de la munteria de Joan I el Caçador (1350 – 1396), del qual obtingué la donació d'una casa a Barcelona (1393). També fou cònsol dels castellans a Barcelona (almenys entre 1395-1417). Probablement, de Cabdet o Caudet (Caudete, Albacete), enclavament del regne de València dins del regne de Castella. — Formes antigues del nom: «Garcia del Caudet» (llatí).
Bibliografia
Carrère (1967), Barcelone, centre économique à ..., vol. 2, p. 555n
Duran i Duelt (2016), "An arrested community: christians ...", p. 418n
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1907, f. 79r – Donació, Reial – 30 maig 1393
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1907, ff. 91v-92r – Notificació, Reial – 7 agost 1393

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).