MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom389 (22 / November / 2024)

Aguiló i Fuster, Marià (Palma, 1825 – Barcelona, 1897)

Creació de la fitxa: 2007-07-08
Darrera modificació: 2022-11-08
Categoria social i professional
bibliòfil - bibliotecari - editor
Comentaris
Poeta, filòleg i bibliògraf. Una dels personatges cabdals de la Renaixença catalana. Instal·lat a Barcelona el 1844, ingressà al cos d'arxivers i bibliotecaris el 1849, fou bibliotecari segon de la Universitat de Barcelona i el 1858 aconseguí plaça a la Biblioteca de la Universitat de València. Després d'haver-hi exercit altres funcions des de 1861, dirigí la Biblioteca de la Universitat de Barcelona des de 1871. Autor de valuoses edicions de bibliòfil i d'un extens treball lexicogràfic que es publicà pòstumament (Aguiló 1914-1934). La seva gran biblioteca privada, amb un important fons de manuscrits i impresos antics, fou venuda pel seu fill, Àngel Aguiló, a la Biblioteca de Catalunya el gener de l'any 1908 i constituí el lot fundacional del seu fons antic (93 manuscrits i 4.286 impresos). A partir, en bona mesura, de la pròpia biblioteca, elaborà una bibliografia catalana que publicà el seu fill (Aguiló 1923). Arxiu a la BC (Gudayol 2006).
Bibliografia
Aguiló i Fuster (1923), Catálogo de obras en lengua ...
Aguiló i Fuster (1914-1934), Diccionari Aguiló: materials ...
Vélez (1989), El llibre com a obra d'art a la ..., pp. 76-87
Gudayol i Torelló (2006), "Fonts per a la història del ...", pp. 140-141
Enllaços
GEC
Biblioteca de Catalunya
Relacionat amb els manuscrits
Barcelona - BC - Manuscrits - 14
Comprador als documents
Barcelona - BFAUB - Manuscrits – 767, f. 278v – Obituari, Personal/familiar – 15 novembre 1376

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).