MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3882 (28 / abril / 2024)

Cervelló, Ramon Alemany de (1391 – 1405)

Creació de la fitxa: 2020-12-13
Darrera modificació: 2021-05-06
Categoria social i professional
ambaixador - cavaller - conseller reial - governador - noble
Comentaris
Noble. Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca. Serví Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que li confià la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1361), del regne de València (1370) i de Catalunya (1374), entre altres càrrecs. Destituït per intrigues dels seus enemics, fou rehabilitat per Joan I el Caçador (1350 – 1396), del qual fou conseller i amic. Martí I l'Humà (1356 – 1410) el mantingué en el càrrec de governador de Catalunya. Féu sovint d'ambaixador, a França, a Castella, a Avinyó, etc.
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ...
Roca (1929), Johan I d'Aragó
Enllaços
GEC
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1873, f. 72rv – Lletra, Reial – 19 juny 1390
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1961, f. 145r – Notificació, Manament, Reial – 23 octubre 1391

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).