MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3875 (22 / November / 2024)

Oliver, Ramon (m. c. 1330)

Creació de la fitxa: 2020-12-09
Darrera modificació: 2020-12-10
Categoria social i professional
noble - religiós OSMTH
Comentaris
Frare de l'orde del Temple. Comanador de Gardeny (1294-1297) i després de Saragossa. Quan Jaume II el Just (1267 – 1327) decretà la supressió de l'orde a la Corona d'Aragó, es refugià al castell de Miravet i fou un dels negociadors de l'orde amb el rei. Després de la rendició del castell (des. 1308), fou retingut a Saragossa. Processat (se'n conserva l'interrogatori) i rehabilitat, el 1319 percebia una pensió (3.000 ss b.) de l'orde de l'Hospital, com altres frares templers. L'Hospital li oferí la comanda de Saragossa si ingressava a l'orde, però preferí retirar-se. Morí cap a 1330, als 95 anys.
Bibliografia
Sans i Travé (2008), La fi dels templers catalans, pp. 203-205
Enllaços
Viquipèdia CAT (Jaume II i la fi dels templers)
Viquipèdia CAT (Gardeny)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 30, núm. 3784 – Lletra, Personal/familiar – 1 agost 1309

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).