MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3872 (28 / abril / 2024)

Averçó, Bernat d' (fl. Barcelona, s. XIII ex. - XIV in.)

Creació de la fitxa: 2020-12-09
Darrera modificació: 2020-12-10
Categoria social i professional
escrivà reial - funcionari reial - notari - sotsbatlle - veguer
Comentaris
Notari de Barcelona. Ingressà a la Cancelleria reial, on tingué una notable carrera com a alt funcionari durant el regnat de Jaume II el Just (1267 – 1327). Era fill de Ponç d'Averçó, sotsbatlle de Barcelona des de 1298. Fou veguer de Barcelona (1293) i més tard succeí el pare en la sotsbatllia (1299). El 1301 fou nomenat guarda-segells (protonotari) del rei. Reorganitzà la Cancelleria. Intervingué en divesos afers de gran importància política, com la supressió dels templers (1308), la identificació d'un fill natural del rei (1316) o la conquesta de Sardenya (1323-1324). Obtingué molts favors i rendes de Jaume II. A la mort del rei, el testament del qual redactà (1327), passà a un segon pla. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Aversone» (llatí), «Bernat d'Aversó», «Bernat d'Averçó» (català), «Bernart d'Averson» (aragonès).
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Averçó, Bernat d''
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 30, núm. 3784 – Lletra, Personal/familiar – 1 agost 1309

Jordi Bossoms; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).