MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom383 (28 / abril / 2024)

Prades, Jaume de (1340 – 1396)

Creació de la fitxa: 2007-07-05
Darrera modificació: 2024-03-28
Categoria social i professional
cardenal
Comentaris
Eclesiàstic. Fill de Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381), comte de Ribagorça i d'Empúries i després de les Muntanyes de Prades. Bisbe de Tortosa (1362-1369) i de València (1369-1396), i cardenal des de 1387 (nomenat per Climent VII d'Avinyó). Fou patró d'Antoni Canals (c. 1352 – 1415/1419), que elaborà per a ell la traducció al català del Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim, un manuscrit luxós de la qual regalà als consellers de Barcelona. Molt interessat per la falconeria, afecció que compartí, entre d'altres, amb Joan I el Caçador (1350 – 1396) i amb Felip Dalmau (I) de Rocabertí (m. 1392). També posseïa lleons, que intercanvià amb el seu cosí el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387).
Bibliografia
Cárcel Ortí (1994), La lengua vulgar en la ..., pp. 71-72 (inventari)
Cárcel Ortí - Boscá Codina (1996), Visitas pastorales de Valencia ...
Puchades i Bataller (1999), Als ulls de Déu, als ulls dels ...
Enllaços
GEC
Wikipedia CAT
Variants del nom
Aragó, Jaume d'
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1289, f. 20v – Lletra, Reial – 26 setembre 1384

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).