MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom382 (22 / November / 2024)

Rocabertí, Felip Dalmau (I) de (m. Sicília, 1392)

Creació de la fitxa: 2007-07-05
Darrera modificació: 2016-07-19
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Vescomte de Rocabertí (1342-1392). Fill de Jofre V de Rocabertí i d'Elisenda de Montcada (fl. s. XIV-1). Camarlenc de Violant de Bar (c. 1365 – 1431). Fou vicari general de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) als ducats d'Atenes i Neopàtria (1380) i conseller de Joan I el Caçador (1350 – 1396). En coneixem activitat literària i un gran interès per la falconeria, que compartí amb Joan I el Caçador (1350 – 1396), amb el cardenal Jaume de Prades (1340 – 1396) i amb altres personatges.
Bibliografia
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 299-302, pàssim
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Identificació del poeta
Català: RAO 148
Manuscrits amb obres de l'autor
Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 1744
Barcelona - Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès - Manuscrits - 1
Montserrat - Biblioteca de l'Abadia de Montserrat - Manuscrits - 865
Saragossa [Zaragoza] - Biblioteca General Universitaria de Zaragoza - 210
Acordat/enrolat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2346/1, plec 4, f. [1v] – Revista de galeres, Reial – 15 juliol 1382
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2346/1, plec 5, f. [1v] – Revista de galeres, Reial – 15 juliol 1382

Lluís Cifuentes, Jaume Torró

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).