MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom381 (22 / November / 2024)

Constantí l'Africà (Kairouan, 1017 – Montecassino, a. 1098/1099)

Creació de la fitxa: 2007-07-02
Darrera modificació: 2023-09-21
Categoria social i professional
metge - professor - religiós OSB - traductor
Comentaris
Metge i traductor originari de l'antiga Ifrīqiya (actual Tunísia). Instal·lat a Salern a instància d'Alfan de Salern (c. 1015 – 1085), hi ensenyà medicina. Més tard es féu monjo, a Montecassino.
Bibliografia
Burnett (2013), "The Legend of Constantine the ..."
Falkenhausen (1984), "Costantino Africano"
Sezgin (1996), Constantinus Africanus ...
Veit (2003), "Quellenkundliches zu Leben und ..."
Green (2005), "Constantine the African"
Jacquart (2011), "Constantinus Africanus"
Kwakkel - Newton (2019), Medicine at Monte Cassino ...
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., pp. 25, 67, 78, 98, 136, 139 i 162
Enllaços
Constantinus Africanus
Wikipedia ENG
Adaptador a les obres

Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Masāʾil fī l-ṭibb li-l-mutaʿallimīn

—— [Adaptació-Llatí] Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Isagoge ad Tegni Galieni. Adaptador: Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099)

—— [Traducció-Català] Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses). Adaptador: Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099); Traductor: Anònim

Traductor a les obres

Ibn al-Ǧazzār (c. 898 – c. 980). Zād al-musāfir wa-qūt al-ḥāḍir

—— [Traducció-Llatí] Ibn al-Ǧazzār (c. 898 – c. 980). Viaticum peregrinantis. Traductor: Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099)


Temes
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Dotzè del Crestià >> Cap. 574: Quales coses naturals fan l'om fort e ardit e abrivat, e quals lo fan falch e covart

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).