MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3797 (27 / abril / 2024)

Jucef Abenàfia (fl. Calataiud, 1366 – Sicília, 1408)

Creació de la fitxa: 2020-11-28
Darrera modificació: 2023-10-19
Categoria social i professional
examinador - familiar/domèstic - físic - jueu - jutge - metge
Activitat professional
Patró: Infant Martí d'Aragó (Martí I) - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Martí I de Sicília, el Jove - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Reina Maria I de Sicília
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - Sicília (regne/illa)
Localitats: Barcelona - Calataiud [Calatayud] - Catània - Messina - Palerm [Palermo] - Siracusa
Comentaris
Metge (físic), jueu, de Calataiud. També anomenat Jucef Abencrabra. Participà en la defensa de la vila durant del setge que patí en la guerra amb Castella (1362). Inculpat de la mort d'un altre jueu de la vila per un cop al cap que li hauria donat ell, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) l'absolgué (1366). Més endavant entrà al servei del rei. El 1378 apareix vinculat a Montsó (López de Meneses 1954), on el 1384 la seva sogra tingué greus problemes amb un préstec, solventats gràcies a l'empara reial. No abandonà les seves possessions a Calataiud (López de Meneses 1954), però a causa del servei reial tingué casa a Barcelona, on el 1385 contractà un criat a sou (Madurell 1956-1957). Home cada vegada més prominent, s'integrà bé en la comunitat hebrea de la capital catalana, on el 1381 formava part del Consell dels Trenta que dirigia l'aljama (Ferragud 2005). Participà del prestamisme amb elevades quantitats (li prestaren 500 florins a Barcelona; ell prestà 6.000 ss jaq. al lloc de Longares, al Camp de Carinyena, Aragó). A finals de 1386 i primers de 1387 assistí Pere III en l'última malaltia (López de Meneses 1954). Després de la mort del rei Pere es retirà a Calataiud. Joan I el Caçador (1350 – 1396) l'incorporà a la seva casa. Després del pogrom de 1391 decidí liquidar els seus béns a Aragó i a Catalunya i emigrar a Sicília amb la seva família (1392), aprofitant l'anada de Martí I l'Humà (1356 – 1410), llavors duc de Montblanc, a la casa del qual s'incorporà i evità així convertir-se al cristianisme. A Sicília, serví també els reis Maria I de Sicília (1363 – 1401) i Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409), que li atorgaren diversos privilegis que probablement dificultaren la seva integració a les comunitats jueves de l'illa. Per concessió reial, exercí d'examinador dels metges jueus de Sicília ("examinador dels jueus que han de ser promoguts a l'exercici de l'art de física"), almenys entre 1396 i 1405 (Lagumina 1884: 71-72), i també de jutge de les causes dels jueus de l'illa a solventar segons la llei mosaica, des de 1396 (Lagumina 1884; Roth 1953, que qualifica aquest últim càrrec de rabí en cap o «dienchelele»). El 1393 també li havien donat una casa i altres béns a Siracusa, en la qual l'autoritzaren a tenir un oratori privat. Morí el 20/01/1408 i poc després Falcona, la seva esposa, cobrà la part que quedava per pagar del seu salari com a metge reial. — Homònims: El 1415 un «Don Yucé Abencabra», havent-se convertit al cristianisme amb el nom de Juan Martín de la Cabra, obtingué llicència de Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423) per transformar la sinagoga que havia fundat a Calataiud en església (Eubel 1899: 38). El 1419 un Jucé Abenafia és documentat a Aragó (Baer 1929-1936: I, 841). Probablement n'eren parents, i també Todros Abenafia (fl. 1397 – 1413).
Bibliografia
Lagumina - Lagumina (1884-1888), Codice diplomatico dei giudei di ..., vol. 1.1 (1884), pp. 71-72, 154, doc. 109, 158, doc. 116, 166-168, doc. 123-124, 175-176, doc. 130-131, 181-182, doc. 137, 201-203, doc. 151, 251-252, doc. 193, i 293, doc. 222
Eubel (1899), "Zu dem Verhalten der Päpste ...", p. 38 (homònim)
Girona i Llagostera (1919), Martí, rey de Sicília ..., p. 34
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 499-502, doc. 338, 580 ('mestre Jucef Abenafia') i 841 (homònim); 722-723 i 825 ('magister Jucef Abencabra, Abencapra')
Roth (1953), "The Qualification of Jewish ...", p. 841
López de Meneses (1954), "Crescas de Viviers, astrólogo de ...", p. 108
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 127, núm. 2 ("Juçef Abenafia")
Madurell i Marimon (1956-1957), "La contratación laboral judaica ...", pp. 65-66, doc. 20
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Jucef Abenafia'
Rich i Abad (1992), La comunitat jueva de Barcelona ..., pp. 172, 182 i 328
Utrilla Utrilla (1986), Libro del monedaje de 1397: zona ..., p. *** (préstec Longares)
Simonsohn (1997-2010), The Jews in Sicily, vol. 3 (2001), doc. 1464 [etc.]
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 497
Riera i Sans (2006), Els poders públics i les ..., p. 487, doc. 299
Jaspert (2013), "Mendicants, Jews and Muslims at ...", p. 129
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 41n, 87, 107-108, 155 i 163
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Enllaços
Historia de Longares
Variants del nom
Jucef Abencabra
Atorgant als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 33/2, s. f. – Arbitratge, Notarial – 16 octubre 1385
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1267, ff. 162v-163r – Ordre de pagament, Donació, Reial – 23 juliol 1380
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1287, f. 14v – Lletra, Reial – 2 març 1384
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1880, f. 172r – Manament, Llicència, Reial – 18 octubre 1392
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1893, f. 53v – Concessió, Reial – 9 novembre 1387
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1926, ff. 33r-35r – Préstec, Personal/familiar – 7 agost 1394
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2134, ff. 73v-74r – Manament, Reial – 7 agost 1402
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2197, f. 204rv – Concessió, Privilegi, Reial – 30 agost 1402
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2285, f. 14v – Manament, Reial – 24 setembre 1405
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2324, ff. 30v-31r – Manament, Reial – 64 març 1402
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 912, f. 145rv – Concessió, Reial – 19 maig 1366
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 373, f. 128r – Tresoreria, Reial – octubre 1380
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 379, f. 161v – Tresoreria, Reial – desembre 1384
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 385, f. 69r – Tresoreria, Reial – juliol 1387
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 23, f. 110r – Comissió – 28 març 1395
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 23, f. 53r – Donació, Reial – 2 octubre 1393
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 24, f. 127r – Nomenament, Reial – 10 febrer 1396
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 24, f. 129r – Concessió, Reial – 18 febrer 1396
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 28, f. 15r – Manament, Reial – 7 març 1397
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 29, f. 53 – Ordre de pagament, Reial – 12 desembre 1396
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 30, f. 72r – Donació, Reial – 13 desembre 1396
Beneficiari precedent als documents
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 47, f. 110r – Ordre de pagament, Reial – 11 febrer 1408
Comissari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 818, f. 89rv – Manament, Reial – 7 agost 1381
Contractant als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 33/2, s. f. – Afermament, Notarial – 3 març 1385
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2244, f. 127v – Notificació, Reial – 12 febrer 1402
Examinador als documents
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 26, f. 62 – Llicència, Reial – 30 novembre 1396
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 34, f. 127 – Llicència, Reial – 1 setembre 1398
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 39, f. 210 – Llicència, Reial – 18 novembre 1402
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 41, f. 196r – Llicència, Reial – 27 maig 1404
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 41, f. 59 – Llicència, Reial – 6 desembre 1403
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 41, f. 89 – Llicència, Reial – 31 gener 1404
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 43, f. 21 – Llicència, Reial – 16 agost 1405
Jutge als documents
Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 41, f. 86r – Manament, Reial – 16 gener 1404
Pagador als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 352, f. 34r – Tresoreria, Reial – maig 1366
Prestatari als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 47/1, f. 10v – Préstec, Personal/familiar, Notarial – 9 gener 1380

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).