MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3781 (28 / abril / 2024)

Duran Lleó (fl. Perpinyà, 1347 – 1408)

Creació de la fitxa: 2020-11-28
Darrera modificació: 2022-01-17
Categoria social i professional
físic - jueu - jutge - mestre - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Perpinyà
Comentaris
Metge (físic), jueu, de Perpinyà. Documentat com a metge des de 1379 (Emery 1991). El 1384 fou declarat idoni per als càrrecs de l'aljama. El 1394 el jutge Hasdai Cresques (c. 1340 – 1410/1411) subdelegà en ell la resolució d'un plet entre l'aljama i el metge Jacob de Gange (fl. 1353 – 1402), i l'any següent Joan I el Caçador (1350 – 1396) l'apressà per resoldre el plet. Morí el 1408 (Emery 1991). — Formes antigues del nom: «Durandus Leonis», «Duran Leo» (llatí), «Duran Leó» (català).
Bibliografia
Vidal (1887-1888), "Les juifs des anciens comtés de ...", p. 187n
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 565-568 (doc. 371) ("Duran Leo") i 723-724 (doc. 460) ("Duran [ ]onis")
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 30 ("Durán ?onis")
Emery (1991), "Jewish physicians in medieval ...", pp. 113n i 128 ("Duran Leo")
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 363n ("Duran Lleó")
Comissari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1865, ff. 5v-6r – Manament, Reial – 7 juliol 1395

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).