MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3776 (22 / November / 2024)

Jucef Abenzamerro (fl. Saragossa, 1380 – 1384)

Creació de la fitxa: 2020-11-27
Darrera modificació: 2020-11-30
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jueu - mestre
Activitat professional
Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I)
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (físic), de Saragossa. L'infant Joan, després Joan I el Caçador (1350 – 1396), li atorgà el privilegi de la familiaritat, incorporant-lo a la seva casa, el 1380 (Baer 1929-1936; López de Menseses 1954; Voltes 1955). Encara el servia en l'any 1384, que l'envià a Barcelona a gestionar certs afers de la seva dispenseria (López de Meneses 1954). S'ha suposat que era metge, però l'única possible al·lusió és el tractament de "mestre", que només apareix al document de 1380. — Formes antigues del nom: «Jussa Abzamerro», «Juça Abazamerro» (llatí); «Jucef Avenzemerro» (català). La forma Abenzamerro és encara usual actualment.
Bibliografia
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 579n ("Juça Abazamerro")
López de Meneses (1954), "Crescas de Viviers, astrólogo de ...", p. 108 ("Jucef Abencemero o Abençamerro")
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 127, núm. 1 ("Abazamerro, Juça")
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Jucef Abençamero/Abençamerro'
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1685, ff. 94v-95r – Concessió, Reial – 8 octubre 1380
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1728, f. 172r – Manament, Salconduit, Reial – 14 maig 1384

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).