MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3761 (22 / November / 2024)

Cardona, Ramon de (fl. c. 1290 – c. 1340)

Creació de la fitxa: 2020-11-21
Darrera modificació: 2024-05-22
Categoria social i professional
almirall - diplomàtic - governador - noble
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Torà
Comentaris
Almirall, senyor de Torà, fill de Ramon Amat de Cardona i de Pinós. Casat amb Beatriu d'Aragó, filla natural de Sanxa Ximénez d'Arenós (fl. s. XIV – s. XV), era cunyat del rei Jaume II el Just (1267 – 1327) Representà aquest darrer en el seu arbitratge de l'Algarve entre els reis de Castella i Portugal (1312). Més tard, renyit amb l'infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d'Anjou. En fou almirall (1320) al cap d'una flota angevinopontifícia que participà al blocatge de Gènova. Fou derrotat. Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibel·lins al nord d'Itàlia. Fou fet presoner (1324). Alliberat i reconciliat amb el rei Alfons III el Benigne (1299 – 1336), fou nomenat governador de Sardenya (1329), on lluità contra els atacs dels genovesos. Fou rellevat vers el 1336.
Enllaços
Enciclopèdia Catalana

Alfred Garcia Femenia

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).