MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3742 (22 / November / 2024)

Cresques Elies (fl. Figueres, 1341 – 1348)

Creació de la fitxa: 2020-11-18
Darrera modificació: 2023-09-30
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Figueres
Comentaris
Metge (físic), jueu, de Figueres. El 1342 entrà al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Aquesta vinculació amb el rei, que el tingué en gran estima, aprecià els seus serveis mèdics i diplomàtics, i en rebé préstecs dineraris, li reportà nombrosos favors personals, per als seus familiars i per al seu entorn (per a Bellshom Falcó, de Girona, 1344, etc.), però també enveges i odis. Pere li concedí l'exempció de dur el signe de la roda sobre els vestits (1342), que poc després (1344) li fou ampliada per a quatre criats o deixebles. Durant la guerra contra Jaume III de Mallorca (1315 – 1349), acompanyà el rei i l'exèrcit a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344. Tot seguit, li atorgà la secretaria de l'aljama de Perpinyà (1344), que poc després li fou revocada arran de l'oposició que suscità i novament confirmada el 1347. El rei també l'enfranquí de tots els tributs reials (1344), fent-ho extensiu, quant als drets de pas, a fins a sis dels seus criats o deixebles. Aquesta concessió fou confirmada pòstumament a la seva filla Bonadona (1351). Fou un dels metges que assistí l'infant Jaume (I) d'Urgell (1320 – 1347), en la seva última malaltia, segons el testimoni de l'apotecari Bernat Despujol (fl. 1341 – 1348) al seu Receptari de Manresa. Els altres metges foren mestre Guerau de Girona, mestre Ramon de Berga, mestre Martí de Vic i mestre Pere Pau de Tàrrega. El 1348 féu un informe sobre la llibertat de residència dels jueus en relació a les seves obligacions tributàries. L'últim document que se'n coneix és de l'abril de 1348, cosa que fa pensar que morí de la pesta o arran dels avalots que hi hagué aquell any. Pocs anys després (1355), el rei manà que s'obligués el cirurgià Bonjuhà Cabrit (m. ante 1385) a retornar a Mahir, fill i hereu de Cresques, un exemplar del Canon d'Avicenna en hebreu que havia estat sostret de casa seva durant la pesta i que havia reaparegut en mans d'aquell. — Formes antigues del nom: «Cresques», «Cresques Elies» (català i llatí).
Bibliografia
Comenge i Ferrer (*** 1896 ***), "Historia de la medicina en ...", p. 183
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [p. 62 de la reimpr.]
Comenge (1899), Receptari de Manresa (siglo XIV), p. 49
Miró i Borràs (1913), "El Receptari de Manresa y la ..."
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 84, doc. 85, i 111-112, doc. 117
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 493, s. v. 'Cresques' i 'Cresques Elies'
Rius i Serra (1928), "Més documents sobre la cultura ...", p. 169, doc. 71
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 304-305, doc. 219, 311-317, doc. 224a, 319 i 321
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Crescas Elies' (de Baer)
Rodeja Galter (1942-1960), Figueras: notas históricas, vol. 1 (1960), pp. 160-161 (de Rubió i Lluch)
López de Meneses (1952), "Documentos culturales de Pedro el ...", p. 684, doc. 17
Sobrequés i Vidal (1966-1967), "Contribució a la història dels ...", pp. 94-96 (de bibliografia, amb errors)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 102
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Cresques Elies' (de Rubió i Balaguer)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Cresques' i 'Cresques Elies'
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 312-315
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 157n (de Comenge)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 483n (de Cifuentes)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 873, f. 204r – Concessió, Reial – 12 agost 1342
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1128, f. 79r – Manament, Reial – 10 octubre 1347
Sol·licitant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 21, núm. 2894 – Concessió, Reial – 15 setembre 1344
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 877, f. 11r – Concessió, Reial – 15 setembre 1344

Jordi Bossoms; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).